Convivència entre mascotes – companys de pis

Entre gossos 

Cal tenir en compte quina mascota és la que es situa dalt de tot de la jerarquia. Tots els privilegis tals com ser alimentats primer, ser acariciats primer, guanyar en els jocs, han d'anar dirigits cap al de rang superior. Si intentem democratitzar i ser equitatius amb els dos o fins i tot, esforçar-nos per ajudar a la nova mascota a instal·lar-se, proporcionant-li més atencions, correm el risc de provocar constants enfrontaments degut al fet que la mascota de més rang sentirà que l'altra mascota és una amenaça per a la seva posició. El millor per als dos gossos, és acceptar el rang establert, i el propietari ha de procurar respectar les seves regles perquè ambdós siguin feliços. 

Entre gats 

Els gats són animals que una vegada s'acostumen a ser els amos i senyors de la casa, no accepten fàcilment una altra presència. Per això, la introducció d'un altre gat ha de ser molt gradual; al principi, només hi haurà contacte visual i d'olors, perquè es puguin conèixer. És molt probable que es mostrin molests al principi, sobretot el gat que ja estava primer. De vegades aquesta adaptació pot durar dies, així que no hem de precipitar la situació. Més tard, deixa'ls entrar en contacte en presència teva, havent retallat les seves ungles per si de cas s'ataquen. Alimenta'ls de forma separada, i disposa de tantes safates, més una addicional, com gats tinguis, en els llocs apropiats, perquè no tinguis problemes d'eliminació inadequada. Dirigeix les primeres atencions sempre al que duu més temps a casa. Amb el temps s'accepten i descobrixen els avantatges de tenir un company amb qui jugar. De vegades, tan sols es respecten i conviuen en el mateix espai, una miqueta indiferents. 

Entre gos i gat 

A priori, ajuntar un gos i un gat pot semblar una quimera o una temeritat. Però l'èxit és més probable que el fracàs, si es valora bé la situació i es coneixen als animals. Per a començar, cal protegir al gat del comportament juganer del gos (que moltes vegades li agrada perseguir a altres animals). No hem de forçar la trobada, i creure que la conducta simpàtica del gos és inofensiva. Gossos i gats tenen un llenguatge corporal diferent, i moltes vegades oposat i contradictori. Així doncs, el gat es pot veure amenaçat pel gos i fugir o atacar. Al seu torn, cal conèixer als dos animals, ja que si per exemple el gos no és molt amistós podria fer-li mal a un gat que potser només està jugant. 

Aquestes situacions sempre són més fàcils quan introduïm un cadell en una llar amb un altre animal cadell o adult. La relació s'estableix més ràpidament, conservant una jerarquia i unes regles, que el propietari ha de conèixer. Tot i això, els primers contactes han de ser en presència de l'amo i mai s'han de deixar sols si no s'està completament segur. Un cadell pot ser molt golafre o massa juganer per a l'altra mascota, de vida més tranquil·la. Mai s'han de castigar comportaments per jutjar-los injustos segons el nostre criteri; si coneixem les regles que regeixen la convivència entre animals, entendrem que hem de tenir cura per consolidar les relacions entre els diferents membres de la família. Premiar interaccions pacífiques entre ells, perquè tinguin una bona experiència, afavorint que es repeteixi en les mateixes condicions. Segueix aquests passos amb paciència i prudència, i demana consell veterinari per garantir l'èxit.