Els porcs vietnamitaes s'han consolidat com a mascota a EEUU gràcies al seu caràcter i facilitat de manteniment, i s'estan popularitzant a Europa a poc a poc. Al contrari del que pugui semblar, és un animal molt net, que no olora, i fa les seves necessitats en un espai habilitat amb sorra (que no ha de situar-se prop d'on menja o dorm, perquè no li resulta agradable); a més, és molt sociable i afectuós, i amb un bon ensinistrament, gaudirem de la seva companyia i jugant amb ell. Té l'olfacte molt desenvolupat, i els agrada explorar i tafanejar en llocs nous (sobretot si oloren menjar). En termes generals, no necessita més atencions que un gos o un gat. 

Existeixen llocs de cria especialitzats, que asseguren un contacte amb l'home durant les primeres setmanes de vida, el que facilita l'adaptació a una llar i la convivència. Sinó, poden ser reservats i desconfien de l'home. Una bona educació els fa ser obedients i oberts, i es relacionen molt bé amb altres mascotes. Un punt a tenir en compte, és que no els agrada estar amb el ventre amunt, perquè es senten indefensos; això cal pensar-ho quan juguem amb ells o per si juguen amb gossos grans.