Híbrids 

 

Les noves races de disseny 

Com anys enrere van ser, el Pastor alemany o Boxer o fins i tot els bulldog, els labradoodle i els puggle s'alcen com estendard de les noves "races" canines. Aquests gossos a la carta, són resultat del creuament, pel mètode tradicional, d'un Labrador i un caniche, i d'un Pug i un Beagle, buscant les característiques més positives de ambdues races. 

Per a desesperació dels criadores de les races històriques, aquestes noves races, dels anomenats híbrids, que nosaltres coneixem per mestissos o pataners, conten en el American Canine Hybrid Club , dintre del American Kennel Club , amb més de 400 races diferents, més que les races tradicionals, i amenacen amb desbancar en el rànquing de popularitat a les races de tota la vida. 

Els defensors dels Híbrids, al·leguen que aquests animals són més sans que els gossos de raça, ja que no manifesten les tares genètiques que anys de consanguinitat, han fixat en les races tradicionals, són més longeus i per descomptat, molt més originals. El Labradoodle, estrella dels híbrids i etiquetat per la revista Time's com el "gos perfecte" posseeix el fantàstic caràcter i temperament del Labrador, amb el mantell de pèl del Caniche (poodle en anglès), el que ho fa, segons els seus creadors, gairebé hipoalergénic, ja que només muda el pèl quan és cadell. 

No obstant això, els detractors dels gossos de disseny, consideren, que aquesta nova moda, no fa més que danyar no solament a les races tradicionals, sinó a l'espècie canina en general. Si bé és veritat que en la primera generació d'híbrids, és a dir els cadells resultants de l'encreuament de dues races amb pedigrí, els gens recessius, causants d'anomalies genètiques, no es manifesten, els gossos poden ser portadors d'aquests gens i transmetre'ls a segones o terceres generacions d'híbrids. A més els gossos resultants d'aquests encreuaments, no sempre hereten les característiques desitjades dels seus pares, amb el que els cadells "no desitjables" són susceptibles a l'abandó. El American Canine Hybrid Club es guarda l'esquena sobre aquest tema, acceptant , només gossos que demostrin ser fills de pares amb pedigrí. 

Des d'una perspectiva ètica, podríem preguntar-nos quins perjudicis se li ocasionen a un animal creat d'aquesta manera. La sed de guanys, en USA s'arriben a pagar fins a 2500 dolares per un Labradoodle i 2000 per un Labrottie, pot impulsar a criadores poc experimentats i amb pocs escrúpols, a la creació de races inviables i potencialment malaltes. Per que no qualsevol encreuament resulta convenient, per exemple, l'encreuament del Pug amb un Pequinès, pot accentuar problemes oculars presents en les dues races i la del San Bernardo i newfounland, ambdues propenses a la displàsia, engendrar gegants impedits.

 

L'home, no obstant això, duu anys creuant gossos amb les més dispars finalitats, no hauria , llavors, ningú d' escandalitzar-se per la creació de cadells com accessoris de luxe, el gust pels gossos decoratius es remunta a l'imperi xinès. A més, per que són més condemnables els encreuaments amb motius frívols, que els fets per a aconseguir un gos de presa?. Dir que les mascotes atorguen estatus no suposa cap notícia. Moltes persones trien la que més s'ajusti a la imatge que pretenen donar de si, en aquest sentit, els híbrids,mestissos al cap i a la fi, sintonitzen a la perfecció, amb l'esperit pluralista de la societat actual, impregnada, també d'un elitisme característic. 

De moment, el debat es troba limitat a Estats Units i Regne Unit. La moda no ha arribat a estabilitzar-se a Espanya, però qui sap. Existeixen centenars d'híbrids en gairebé totes les combinacions imaginables, és possible que aquesta moda ajudi a dignificar la "raça mestissa"? . Per a qui vulgui adquirir una mascota original, per que no passar-se pel refugi?, allà hi ha desenes d'híbrids ; Alusky , Labrottie, American Gointer ,Bichon/Yorkie , bullmatian, Sant Wailer, Sheprador , Chipin , Docker .. Tots únics, excepcionals mascotes que estaran encantades de compartir la seva original existència amb tu.