Problemes de cor – quan el cor es fa vell

Les patologies cardíaques depenen de la part afectada. La més habitual és la insuficiència de la vàlvula mitral; normalment, aquesta impedeix que la sang sigui bombejada cap enrere, en direcció als pulmons, i només es dirigeixi a la resta del cos. Aquesta patologia és freqüent en animals geriàtrics, i les races de grandària petita semblen estar més afectades. 

La degeneración d'aquesta vàlvula és progressiva, amb l'edat. Així doncs, no observem signes fins que no afecten als pulmons, per acumulació de sang i l'augment de pressió. Llavors es manifesten els següents símptomes: 

・ tos després de l'exercici, a la nit o just després d'aixecar-se (per edema pulmonar)

・ intolerància a l'exercici (l'oxigen no es reparteix bé; la llengua pot estar blavosa) 

・ respiració ràpida i superficial (de vegades panteixa sense motiu aparent) 

・ síncopes (desmais) 

Si el procés continua, el cor canvia pel sobreesforç (augmenta la grossor dels seus músculs) intentant adaptar-se a la nova situació, però té un marge limitat d'adaptació. Amb el temps afecta a la resta de l'organisme, perquè el cor és incapaç de bombejar de manera efectiva la sang. 

Després de l'examen físic habitual i d'auscultar minuciosament el cor, el veterinari necessita realitzar proves complementàries per diagnosticar exactament la patologia i el grau; això inclou radiografies, electrocardiogrames i ecocardiografíes. Segons la disfunció que pateixi el pacient, s'aplica un tractament o un altre. Els fàrmacs ajuden al cor a bombejar la sang i minimitzen els efectes de l'augment de la pressió a nivell pulmonar. Però desgraciadament no poden parar completament el procés, sinó ralentir-lo i millorar la qualitat de vida de la mascota. 

Com altres malalties cròniques, és necessari modificar la rutina per a adaptar-nos a la nova situació. Cal procurar seguir la medicació, mantenir una bona dieta (evitar l'obesitat), exercici moderat, i estar atent a possibles recaigudes (observaríem els mateixos signes una altra vegada, senyal que s'està descompensant); la medicina veterinària s'ha beneficiat de la medicina humana en aquest sentit, i comptem amb un ampli arsenal de medicaments que permeten controlar els problemes associats a mesura que aquests sorgeixen. 

Però els problemes cardíacs no afecten de cap manera a la seva fidelitat i a la seva companyia. No dubtarien en seguir-nos allà on anéssim, per molt que els costés. Pot ser que el cor sigui una quelcom més que un múscul per a bombejar sang.